ESCOLETA – Com ho fem?

Per poder fer realitat la nostra filosofia educativa, comptem amb:

Ràtio reduïda

Cap de les nostres propostes (filosofia ni metodologia) serien possibles si no poguéssim oferir l’atenció suficient a cada nen i en cada moment. Per aquest motiu, hem fixat la ràtio màxima ideal en un/una acompanyant per cada sis nens (1:7). Això naturalment, varia en funció de les diferents edats.

Trilingüisme

Cada acompanyant/educadora es dirigeix als infants en una llengua diferent, d’aquesta manera ells poden escollir lliurement amb qui els ve de gust estar i si desitgen, o no, practicar l’idioma de l’adult en qüestió. Les tres llengües de MOMO són el castellà, el català i l’anglès.

El diàleg amb l’entorn

Una comunicació que ens vincula amb el territori i que alhora enriqueix el propi projecte. Accions també encaminades a deixar empremtes del pensament i de l’escola, de les paraules i les idees dels nens, convidant a participar de la cultura de la infantessa. Un nou sentit del coneixement.

Garantir la integració del nen a la societat és un objetiu primordial en Momo. És per això que necessitarà recursos per interpretar la realitat, estratègies per afrontar nous plantejaments i canvis, alhora que necessitarà habilitats socials i comunicatives per poder desenvolupar el seu projecte de vida.

El nostre entorn

A Momo intentem crear i mantenir un ambient relaxat; un ambient sense perills, exigències o expectatives, un espai en el que es percebi una sensació equilibrada entre els elements estables i els canviants, que convidi a noves relacions i a nous descobriments.

Oferim un espai obert a tots, sense barreres arquitectòniques entre l’interior i el jardí, fomentant l’autonomia dels infants i permetent-los desplaçar-se lliurement entre els diferents ambients. Estem ubicats a prop de parcs infantils, de la biblioteca i del mercat, llocs que visitem freqüentment per proporcionar nous entorns, rics en estímuls i nous aprenentatges.

Els temps

A Momo no tenim presa. Durant el dia, cada infant té el temps  que ell necessita per a cadascuna de les accions; ningú es jutjat per començar o acabar de jugar en un ambient, per acabar abans de menjar, per estar més o menys temps sol o acompanyat. Avisem amb temps abans de proposar una nova activitat, taller o algun canvi.

Donar temps als nens i nenes significa esperar allà on es trobi la seva manera d’aprendre. D’això es diu «aguardar», que significa esperar a algú amb esperança.

” S’ha de donar temps al nen per adquirir la seva temperatura idònia i donar el màxim de sí mateix » – L. Malaguzzi

La diversitat

Al contrari del que trobem en les llars d’infants o guarderies tradicionals, a Momo no existeixen aules que divideixin als nens per edats. Bén al contrari, creiem que la convivència amb nens ,és grans i més petits fomenta la noció de la diversitat i, alhora, aprenen molt més en les seves interaccions.

El joc no directiu

El joc és el mitjà principal pel qual aprenen els infants. A través del joc es posen en pràctica multitud de situacions que afecten al seu desenvolupament cognitiu, físic i emocional. Cada pràctica de joc és un assaig d’un nou aprenentatge o l’afiançament d’un ja assolit.

Alhora, a través del joc, l’infant es comunica i s’expressa. Crea vincles afectius amb altres infants i aprèn a relacionar-se i a resoldre conflictes.

A MOMO partim de que el joc és una activitat lliure i voluntària, i per tant,  preparem l’espai i els materials minuciosament però sense convidar ni incitar a que els infants juguin a un joc determinat o amb una joguina concreta. Procurem, igualment, una participació mínima o el més neutra possible en els jocs dels infants, per tal de respectar la seva creativitat, fantasia i capacitat de resolució i aprenentatge, mantenint una postura d’observació i acompanyament.

Els materials

L’infant és el protagonista del joc; les joguines i els materials l’acompanyen.

Per a MOMO, les joguines i els materials són considerats les eines de treball dels infants, per tant procurem fer una selecció acurada de tots aquells elements que permetin aflorar l’autoaprenentatge, descartant joguines sobrecarregades, fràgils o amb poques possibilitats d’ús o d’interpretacions, i triant  materials d’origen natural (fusta, cartró, roba, metall…) que ofereixen més possibilitats sensorials que els materials plàstics.

L’infant té accés a tots els materials i joguines i és el responsable de l’acció que amb ells desenvolupa, des de que el tria fins a que l’endreça novament al seu lloc.